Diego tercer d'Espanya en la fortíssima categoria Sub-14, un assoliment a l'abast de molt pocs. Partia com un dels triats per “Caissa” per a guanyar el campionat, però no existeixen els campionats predestinats i, si sempre existeix sotsobre, mai com la d'enguany en la qual la conjuntura que vivim ha disposat que tots els jugadors hagen arribat a aquest campionat mancat de partides.
Diego va ser líder de la major part del campionat. Va ser en la setena ronda on es troba amb una inesperada derrota, però gràcies a la seua fortalesa mental, va aconseguir superar-ho ràpidament amb una molt bona victòria en l'octava. Es fica en l'última ronda que es preveia d'allò més emocionant. Diego arribava a ella, empatat en el primer lloc, amb 6,5 punts amb Bernardo López (CAT), Daniel Díaz (AND) i Diego Vergara (AST). Diversos d'ells s'havien enfrontat entre si, de manera que es va haver de baixar a buscar altres adversaris per a realitzar la decisiva ronda final. Diego va recollir a un de menor puntuació, però a hores d'ara del torneig sabem que no existeix l'enemic xicotet i si bé va aconseguir a base de constància i pressió (molta pressió…) aconseguir que el seu rival li solte una peça, se li va escapar certes rematades en el final, sumat a una tenaç defensa i cert contra joc que va trobar el rival amb un peó passat, que va derivar en què la partida acabe en taules.
Record que amb 5 anys venia a jugar els tornejos municipals escolars que organitzàvem (i continuem organitzant), ja en aqueix llavors cridava molt l'atenció la profunditat del seu joc per a la seua curta edat. Molts déiem “aqueix xiquet té molt futur”. El futur ja és ací i tenim la sort d'estar vivint-lo.